Gracias Mariona!
Mariona Ginés, estudiante de cantoSi alguna vez van al Liceu, fíjense bien en el personal de sala. Puede ser que se encuentren con Mariona Ginés, gironina de 24 años que intercala sus clases de canto con la tarea de atender a los amantes de la ópera que van al Gran Teatre.
Pero dénse prisa. Esta estudiante de canto es una de las mayores promesas del panorama actual. Tal vez en un par de años Mariona dé el salto y cambie de atender en platea o en anfiteatro a interpretar un área de Mozart en el escenario.
Haga lo que haga, no duden que lo hará siempre con una sonrisa en la cara.
Ens podries dir què estàs estudiant?
Doncs sóc estudiant de cant, tot i que també poso en pràctica això de ser cantant. Encara que m'agrada més definir-me com a estudiant perquè, sobretot en el cant líric, hi ha molt a aprendre i millorar. És una carrera que es va fent a poc a poc i amb molta paciència. Això no vol dir que el treball no sigui intens i dur.
Vaig començar a estudiar líric als 17 anys a Girona, amb la meva primera professora. Abans però ja havia fet els 5 cursos de solfeig i 2 de conjunt coral en el conservatori de Girona. Havia començat amb el piano, però després el vaig deixar per la flauta travessera.
Cap els 18 anys també vaig començar a cantar i a estudiar modern. Vaig anar un any al Taller de Músics de Barcelona i un altre any al Taller de Jazz de Banyoles. Mirava d'alternar les dues coses, però se'm van fer força incompatibles i vaig haver de prendre una decisió.
Em vaig decantar per allò que em feia sentir més bé, tot i que fos el més complicat.
A més d´estudiar cant i treballar al Liceu, tens temps per alguna cosa més?
A part de les hores que vaig a classe de cant i que treballo al teatre, miro de completar-me en tot això de la música. Fent idiomes (aquest any el francès), estudiant a casa, escoltant molta música, fent esport... Tinc previst fer alguna assignatura de teatre d'interpretació o cos. També necessito unes hores per assajar amb el pianista. Nosaltres anem fent, aprenent repertori. Consisteix en no parar mai i cultivar-se un mateix amb l'ajuda de bons professors
Quan vas saber que et volies dedicar al món de la lirica?
De fet vaig trigar molt en explicar-ho, però de petita moltes vegades me'n anava al llit resant, perquè de gran pogués ésser cantant d'òpera. Una de les primeres òperes que va entrar a casa va ser Carmen de Bizet. Jo devia tenir uns 7 o 8 anys. La posàvem cada vegada que anàvem amb cotxe i sempre obria el llibret de la lletra per poder cantar alhora. Però està clar, fins que no tens uns 18 anys no pots començar a estudiar de manera més seriosa. Vaig haver d'esperar cap a on anava la meva veu. Però a aquesta edat tampoc pots agafar el cant com a única possibilitat així que et veus forçada a fer alguna altra cosa per si la primera falla. Així que vaig començar història de l'Art fins que en arribar a quart curs ja en vaig tenir prou. No volia esperar més... jo volia cantar!
El tiet de la Caballé va ser el seu descobridor i el seu mecenes. Vas tindre cap persona especial en la qual recolçarte?
Més que descobridors o mecenes si que he tingut persones molt especials que van confiar i confien en mi. La meva germana gran és pianista i sap perfectament que vol dir dedicar-se a la música. Sempre ha estat molt orgullosa de que anés per aquest camí. Ella va ser la primera que em va posar el telèfon a les mans per contactar amb la meva primera professora. Hem fet cosetes juntes i esperem fer-ne moltes més.
Quina va ser la reacció de la teva familia?
Aquesta crec que és la part més important de que continuï jo per aquest camí. No vaig trobar cap oposició per part dels meus pares. Al contrari, de fet sempre els vaig sentir cantar i ja tenien l'experiència de la meva germana. El pare de la meva mare també havia estat músic, així que potser no els hi va estranyar. Van veure molt clar que no era un simple "capritxo"
Encara que sé que molta gent no veu gens bé que deixis una carrera per cantar. Aquesta és una carrera com una altra. Alguns planyen al meu pare, com si totes les altres carreres tinguessin més futur.
Arribar a dalt és difícil. Com veus el teu camí?
La veritat és que no em proposo arribar a un cim. Jo vull cantar, i cantar bé, sigui on sigui. Només pretenc poder provocar una reacció a la gent, tot al contrari a la indiferència. I també, perquè no, sentir allò inexplicable que fa que t'enganxis al cant.
T´has presentat a cap concurs o recital de cant?
Encara no. Segur que ho provaré algun dia. Si que he fet alguns recitals, fins i tot de jazz i rock!! També concerts finals d'alguns cursos de cant que he anat fent aquests anys.
Em queda molt per aprendre, però el que no puc fer és esperar sempre mes. Potser no trobaries mai el moment. És qüestió d'anar-se posant a prova, cantar a davant de gent, sempre essent conscient del que pots fer i del que no. I sobretot, dominar el nerviosisme.
Què s´ha de tenir per ser una bona cantant?
Les aptituds o qualitats per ser una bona cantant són moltes: disciplina, perfeccionisme, seguretat, musicalitat, sensibilitat, estudi, sacrifici, gust i sobretot, ser professional. I també és molt important tenir un bon guia o mestre.
Ets Mezzosoprano. Explícan´s la diferència entre una mezzo i una soprano.
La diferència bàsica entre una soprano i una mezzo és sobretot el timbre. Físicament diuen que les cordes d'una mezzo són una mica més grosses i allargades que una soprano, però aquí també existeixen excepcions. No és tant la diferència de tacitura (que hi és) sinó el timbre. Si que les sopranos tenen més aguts que les mezzos i que aquestes últimes tenen més greus, però després també depèn de les característiques de cadascú.
A quins sacrificis t´has d´enfrentar per cuidar la teva veu?
Bé, has de vigilar els canvis molt forts de temperatura, però el principal enemic és l'aire condicionat i el fum. Ressequen molt la gola. És important descansar i dormir bé (sobretot els dies en què tinguis funció) perquè la veu és la primera que rep, es reflecteix molt fàcilment. I vigilar els llocs on hi ha molt soroll o música forta perquè es tendeix a cridar.
Però tampoc és bo fer-se molt esclau de la veu, com més manies agafes més problemes tens en la veu. Hi ha gent que també vigila molt el que menja.
Has passat alguna vegada per cap situació que et fes pensar en deixar-ho?
Si que tens baixons de tant en tant, però per sort sempre trobes gent que t'ajuda. També existeix alguna cosa dintre teu que no et deixa abandonar. Perquè de la mateixa manera que hi ha dies negres també n'hi ha de molts colors.
Qui és el millor tenor del moment? I la soprano?
M'agraden molt en José Cura i la Vesselina Casarova, que és mezzo
El teu compositor preferit?
No et podria dir un compositor sol, però si que tinc molta debilitat per la música francesa: Massenet, Faure, Duparc, Saint-Sans, Bizet, Ravel ... També m'agrada molt la cançó espanyola.
Area/Lied/Fragment preferits?
Va! Laisse couler mes larmes!, de l'òpera de Werther de Massenet
Les àries de mezzo de Samson i Dalila
I l'ària de la Luna de Rusalka de Antonín Dvorák.
Ara mateix (Juny), Wagner és al cartell del Liceu amb Siegfried y Gotterdamerung. Et veuríes capaç de fer de
Brunhilde? Cómo portes l´alemany?
I tant que m'agradaria poder fer de Brunhilde però bé, haurien de passar uns quants anys, perquè són veus madures, potents i fortes per aguantar tantes hores de música i tanta orquestra al seu davant.
I l'alemany... tot és posar-s'hi!! Com tot!
2 comentarios
Fermí -
Tomás -